IGUALTAT I CONVIVÈNCIA

En el Projecte Educatiu hem de tenir un objectiu que tracte de la millora de la convivència i un altre que faça referència a l’equitat. Quan parlem d’Igualtat ho fem en sentit ampli i no sols ens referim a la necessitat de què les oportunitats educatives siguen equivalents per a homes i dones.

La igualtat en educació adquireix un sentit més ampli i omnicomprensiu que en qualsevol altre àmbit donat que no només és tracta de donar les mateixes oportunitats educatives sino que éstes han d’estar orientades a formar en la igualtat en tots els àmbits del saber.

Ens  preocupen especialment les diferències socioeconòmiques de les famílies. En els nostres projectes educatius hem de caminar cap a l’excel·lència en companyia de tot l’alumnat. La gestió de qualitat ha d’arribar a totes les persones i alhora, el fet d’atendre a tothom no és suficient si les oportunitats educatives que s’ofereixen no són de qualitat. Equitat i qualitat són dues cares de la mateixa moneda.

LA TRILOGIA DEL SOMNI

El principal objectiu instrumental en un projecte educatiu és la felicitat de tots els membres de la Comunitat Educativa. Aconseguir un bon clima institucional és un dels desafiaments més importants. Un col·legi amb valors és una Escola. El somni educatiu, el projecte compartit d’una escola s’ha de sustentar sobre bases sòlides fruit del consens i el pacte permanents.

A l’Escola CEIP “El Palmeral” d’Alacant, el seu claustre consensuà el document “CODI DENTOLÒGIC DOCENT. És un document que arreplega 20 normes de compromís o bones pràctiques docents: respecte a les persones usuàries, responsabilitat enfront la formació i la innovació, promoure el principi d’equitat, exercir la puntualitat, resoldre pacíficament els conflictes, etc. Es tracta d’un compromís ampli amb el centre i amb les famílies.

En el mateix sentit s’ha consensuat amb les famílies el document “AIXÍ SÓN LES FAMÍLIES DE LA NOSTRA ESCOLA” amb un contingut similar propi de l’àmbit corresponent: compromís amb una bona alimentació, amb la lectura, amb els deures, amb el respecte al professorat, etc.

Segons la geometria euclídea, tres punts determinen un pla. La solidesa del Projecte dependrà també de tenir un bon document elaborat en l’àmbit discent de bones pràctiques de comportament.

Estos tres documents constitueixen la “TRILOGIA DEL SOMNI”.

COMUNICACIÓ I IMATGE CORPORATIVA

1.-CURS “IMATGE CORPORATIVA”

2.-IMATGE CORPORATIVA

3.-CATÀLEG DE SERVEIS (EXEMPLE)

Una catàleg de serveis es correspon al concepte modern de carta de serveis. Ací teniu un exemple.

4.-COL·LECCIÓ INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ

Quan volem comunicar qualsevol iniciativa o pla de millora és més eficaç el tenir instruments informatius simplificats que continguen allò que realment està consolidat i el que tenim molt interés d’aconseguir. En un full per les dues cares podem mostrar un pla d’actuació. Almenys els objectius i les actuacions que s’han de posar en marxa.

5.-PLÀ DE COMUNICACIÓ

PROYECTO DE COMUNICACIÓNArribar a totes les persones de la Comunitat Educativa suposa algunes coses més que l’ús de llistes de difusió o de circulars. El Pla de Comunicació és un conjunt d’instruments que ens permeten que la informació arribe de forma selectiva a tot el personal, les famílies, els partners, altres escoles, els mitjans de comunicació, el voluntariat, i en definitiva brindarà, si és complet, suficients oportunitats de situar a la nostra organització en l’espai públic.
En un centre educatiu es genera molta informació que circula en totes les direccions. Una bona gestió comunicativa requereix ser planificada. La comunicació oficial ha d’estar en línia amb els objectius i les estratègies del Projecte Educatiu. Pilotar el centre significa també desplegar un pla intencional que canalitze tan la informació interna que ens interesse com la externa.
Hem d’anar amb comptes amb la informació disruptiva respecte de les línies estratègiques. Un exemple clar és l’ús inadequat de xarxes com ara whatsapp o els comentaris que es realitzen en la tanca de l’escola i que és interessant canalitzar a les vies oficials d’informació creant, si cal, òrgans de participació complementaris als existents com ara un Consell de Vocals de Pares (un o dos representants de les famílies de cada classe) que es reuneix periòdicament tant amb l’equip directiu com amb la Junta de l’AMPA.

 

 

 

 

MODEL D’AVALUACIÓ DE LA QUALITAT TOTAL

EL MODEL D’AVALUACIÓ EUROPEU EFQM

Las siglas EFQM es refereixen a la “European Foundation for Quality Management”, una organització creada en 1988 per 14 empreses europees, amb la finalitat de desenvolupar un model d’avaluació per a l’excelència. Des d’aleshores, infinitat d’organitzacions públiques i privades, ONGs, associacions , etc han  vingut implementat l’esmentada metodologia avaluativa. Al nostre País, es fa ús tant d’EFQM com del model CAF, una adaptació per a ser implementada al sector públic (ajuntaments, etc).
El Model d’Avaluació EFQM, està constituit per 5 criteris agents i 4 agents resultats. Els criteris agents són els recursos dels quals disposem per a millorar la gestió de l’organització i sobre els resultats es mesuren els impactes de la nostra gestió.
Com a qüestió genèrica sobre el model, dir que és un instrument que assigna una gran importància a les persones de l’organització (en els nostre cas els i les docents) i a les persones usuàries (les famílies i l’alumnat).
A nosaltres ens agrada perquè recomana bones pràctiques per a aplicar a organitzacions en les quals es treballa amb persones i que són traslladables a les escoles i especialment per les bones pràctiques que recomana i que estan en línia amb el model de lideratge pel qual apostem, el compartit i contributiu.
El primer criteri és el del “Lideratge”. Encara que el model atorga un pes específic d’un 10% en l’avaluació, la seua importància és significativament major perquè transversalitza la resta de criteris agents.
El segon criteri és el de “Persones”. Es tracta de avaluar en este àmbit la gestió que es fa per part dels líders de l’organització dels recursos humans. Una bona pràctica seria implementar un Pla de Gestió de Recursos Humans; recordem que a l’Art.123 de la LLOE 2/2006 modificada per la LLOMQE 8/2013 es recull el Projecte de Gestió  amb dues vessants, una de elles la gestió de persones.
El tercer criteri és el de “Polítiques i Estratègies”. És a dir, el grau de desenvolupament estratègic del Centre. Es tracta d’avaluar la Planificació Estratègica de l’escola, el seu Projecte Educatiu i la resta de documents estratègics i la cohesió i coherència entre ells.
El quart criteri és el de “Aliances i Recursos”. Quina gestió fem dels recursos no personals i com tracten als nostres col·laboradors o “partners”.
El cinquè criteri és el de “Processos i Sistemes de Qualitat”.  Més endavant comentarem què és un Mapa de Processos i què és la reingenieria d’estos.
Pel que fa als criteris resultats, en una organització s’han de dissenyar indicadors de percepció com ara: “El grau de satisfacció de 0 a 5 dels usuaris amb les entrades i eixides del centre” (es tracta d’una mesura subjectiva) i indicadors de rendiment com ara “Nombre mitjà de llibres que l’alumnat de 3r a 6é han llegit fent ús del servei de préstec de la biblioteca” (estem parlant en este cas d’una mesura objectiva). Ambdós tipus d’indicadors es complementen.
El criteri 6è  és el de “Resultats en les persones”, el 7è  el de “Resultats en les famílies usuàries” i el 8è el de “Resultats en la societat” (transferència d’innovació, programes de cooperació, programes d’aprenentatge-servei, etc). Per últim, el 9é criteri és el de “Resultats Clau de l’Organització” i com és lògic, etre ells, els referents al rendiment acadèmic de l’alumnat.
El significat del model és que podem dissenyar i intervindre sobre els criteris agents per a aconseguir cada vegada millors impactes en els criteris resultats. De cada procés d’avaluació, podem extraure unes conclusions que ens portaran a un aprenentatge sobre les àrees de millora de l’organització (criteris agents) sobre les que hauríem d’actuar per a millorar els resultats. De camí dissenyem noves estratègies, innovem i implementem nous plans gràcies al procés cooperatiu d’aprenentatge.